diumenge, 15 de març del 2015

Els Ni-Nis són virus!



Avui parlarem d'aquests monstres invisibles que surten a les pel·lícules causant la mort de milers de persones, que tenien un aspecte de "malote" segons la mítica sèrie Érase una vez el Cuerpo Humano. 


Avui parlarem de virus, que podrien definir-se com un Ni-Ni 

Es tracta d'un ent que no pot viure per si mateix, que necessita dels seus pares per tal de poder menjar i que li paguin la factura del telèfon. El virus no té cap respecte per casa seva, i empra les coses sense permis i les deixa desordenades. A més, aquest ésser és procliu a montar festes (estil project X), on acaba replicant-se, i molts dels seus amics deixen la feina o els estudis, veient com de bé li va al senyor Ni-Ni. Quan els pares arriben i veuen la desfeta no ho suporten més i el nucli familiar rebenta. Els amics del Ni-Ni tornen a les respectives cases on munten noves festes, fent que el drama familiar es propagui casa a casa, barri a barri.


Els virus, efectivament, no poden viure per si mateixos, necessiten infectar cèl·lules (els pares del Ni-Ni), que denominarem hostes, i aprofitar-se de la maquinària de les propies cèl·lules. Quan un virus infecta una cèl·lula pot donar lloc a dues respostes (o cicles), denominades lític o lisogènic:


Si el virus es comporta de forma lisogènica estarà adormit. Part del seu material genètic és integrat al material genètic de l'hoste, esperant un moment òptim per replicar-se. Per seguir amb la nostra analogia irrespetuosa, seria el temps en que el Ni-Ni fa bonda perquè li han dit que si ajuda a casa li compraran aquella scooter tan xula.


En canvi, el dia que el pare troba una multa per haver pintat un graffiti s'inicia el cicle lític. El pare diu que no hi haurà scooter i el Ni-Ni s'empipa, destrossa mobles i llança els quadres de la familia cap al seu progenitor. En definitiva, empra la maquinària de l'hoste en contra seva. El cicle lític acaba amb la replicació del virus, la mort de la cèl·lula hoste i la disseminació dels virus a la recerca de nous hostes.



Molt bé, ara sabem que els virus poden comportar-se de dues formes, però no hem respòs a moltes preguntes. Què és un virus? És una cèl·lula? De què està fet?

Comencem. Els virus no són cèl·lules, ja que com hem dit, no poden viure per si mateixos, mentre que les cèl·lules són organismes capaços de realitzar de forma autònoma les tres funcions vitals. La nutrició, a través de la captació, conversió i utilització de molècules; la relació a través de senyals químics; i la reproducció, que és més avorrida que la nostra, denominada mitosi.

Tot i no ser cèl·lules contenen el mateix tipus de molècules que nosaltres. La seva informació genètica està continguda en molècules d'àcids nucleics, com nosaltres. Però en el cas dels virus aquest àcid pot esser ADN o ARN. En el segon cas els virus pertanyeran al grup dels retrovirus, com per exemple el virus de la SIDA. Aquesta informació es troba coberta per una capa proteica, i de vegades, embeguda en carbohidrats que el proteigeixen. 


Molta gent confon els virus i les bactèries, i és important saber la diferència. Una bactèria sí que és una cèl·lula, tot i que són distintes a les cèl·lules animals. La majoria de bactèries que viuen dins i sobre de nosaltres ens donen beneficis, catalitzen reaccions que nosaltres no podem, ens protegeixen d'altres bactèries,... N'hi ha algunes que venen amb altres intencions i que ens poden fer emmalaltir. Són les denominades patògenes, com la Salmonella de la Maonesa de l'estiu o el pneumococo de la pneumònia. Contra les bactèries tenim unes armes potents, els antibiòtics, però que de res serveixen contra els virus.



Així que recordau, els virus són éssers acel·lulars que tenen dues fases, una de repòs i una d'acció, que necessiten de l'hoste per replicar-se i que són immunes a antibiòtics, pensau-hi el proper pic que tengueu el grip!
Està bé aquest post, però realment no sóc més que un Ni-Ni, ni coment ni comparteixo

1 comentari: