Un any més de Gemma Rossell i Romero

Fa just un any redactava l'Abstract del que seria el meu Treball de Fi de Grau. Anava tot atabalat tot i que encara faltaven uns mesos per la defensa. I és que na Lida, sa meva al·lota, m'havia passat un enllaç d'un concurs per a estudiants a Barcelona. Calia provar sort, i sense pensar-ho massa vaig enviar el resum. 

En un parell de setmanes vaig rebre una cridada, una dona a l'altre costat del telèfon i de la mar em comunicava que el meu resum havia estat acceptat. Com era possible? Jo ho havia enviat com qui compra un bitllet de loteria, no tenia ni presentació ni el permís del meu cap, en Jeroni, i a casa ningú sabia que aniria tres dies a Barcelona. Van entrar-me els dubtes i fins i tot em qüestionava si allò que duia fent mesos era presentable o no. Na Lida me va convèncer a tirar endavant.

Tenia el si de casa i una amiga (n'Ainhoa) que ens acollia, però faltava el més important, així que el matí següent vaig anar a xerrar amb en Jeroni. Vist amb perspectiva la seva resposta no em va sorprendre gens. Va estar contentíssim, inclús va consultar si podria escapar-se per venir a veure'm. Vam concertar un dia i tot per fer un assaig al seu despatx.

Amb la presentació a mig enllestir volava cap a Barcelona. Recordo la sensació quan vaig arribar al Clínic, la que enguany ha estat la meva facultat. Aquell claustre ple de metges i estudiants amunt i avall. Regnava la ciència en aquell edifici! De seguida vaig veure que el nivell dels meus companys estava per sobre de les expectatives: Lamelipodis, nous enfocs per lluitar contra el càncer de mama triple negatiu,... Però esperava amb impaciència les presentacions de "Els valencians" com deien els organitzadors. Ells eren en Víctor i en Guillem, estudiants de medicina de la Universitat de València, que mesos abans havia conegut al CIB 2014. 

Fotos d'arxiu. Esquerra, el més sexy, el que supura suag pels seus folicles, el guanyador del GRR2014, Víctor Garcés. 

Dreta, l'aguerrit, el lluitador quatribarrat, el president del CIB2015 i l'autor de El Bueno el Feo y el Malo

parlant d'artèries, Guillem Policarpo. Al centre, el dia de l'orla, Víctor i Guillem acompanyats per

 Francesc, qui, sorprenentment, no va assistir al GRR2014. S'haurà estat reservant per aquest any? 

Modestament he de dir que vaig esser la persona més aplaudida del congrés, no degut a que guanyés cap premi, sinó perquè, després d'uns minuts horribles amb problemes amb el power point, vaig poder iniciar la meva xerrada. Em vaig sentir molt còmode sota l'atenta mirada del jurat i dels meus amics que estudien a la capital del principat. 

Bromes apart, aquest concurs va suposar per mi un punt d'inflexió, un augment en la confiança en mi mateix, en el que faig i en com ho transmeto. Em va agradar veure tant a estudiants com a organitzadors compromesos amb la recerca, i amb els quals comparteixo que aquesta ha d'esser ja un pilar fonamental durant la formació dels estudiants. Recomano a tota persona de darrer curs que miri de presentar-s’hi i que ens expliqui el que ha fet durant els darrers mesos o anys.

Salut i ciència!

http://www.gemmarr.com/