dissabte, 18 d’abril del 2015

I de cop i volta, alegria

Els científics vivim en un món complicat. Existeix un clima de pessimisme entorn a la recerca científica motivats per la falta de confiança i d'ajuts a nivell governamental. La ciència és una feina preciosa, però crema. Crema quan els experiments no surten, quan no saps què serà del teu futur, quan et planteges si val la pena caure tants cops amb les mateixes pedres.

Tot i que l'ambient és cordial en un laboratori, és molt difícil que les pressions i els estressos no passin factura. Sovint es materialitzen amb filies i fòbies cap a companys, amb un tracte diferencial en funció de quí sigui el que ha acabat el TBE o el que ha robat el darrer vial de Phusion. 


Però de tant en tant, tot això queda en un segon terme. Els clonatges que no surten, els expedients X dels westerns. Les cèl·lules que no es divideixen. Tot. Ahir a les 17:30 hora local ens comuniquen que han acceptat el paper d'en Miguel. Un any després i dues revistes per enmig, però, finalment, tenim la nostra joia. Un Nature Medicine. 

La felicitat irràdia entre tots els companys, que ens fonem amb ell amb abraçades i besades. I no tan sols amb el primer autor. Darrere d'aquesta lluita hi ha hagut molts herois. En Miguel, l'Humberto, el Fer i na Paula, entre d'altres. Aquests s'han deixat la pell i la salut, i ara toca celebrar-ho.

Aquestes emocions, aquestes petites coses fan que, malgrat tot, aquesta vida valgui la pena.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada