Fa poques hores que s'ha sabut la nova trïada guardonada amb el premi Nobel. Es tracta de Tomas Lindahl, Paul L. Modrich i Aziz Sancar, per la seva contribució a l'estudi de la mecànica sobre la reparació de l'ADN. Però que vol dir això?
L'ADN, que es troba a totes les nostres cèl·lules, rep lesions de forma constant. La llum ultraviolada, els radicals lliures d'oxigen i anàlegs de bases poden produir canvis en la seqüència d'aquesta macromolècula. L'ADN l'hem d'entendre com un manual, un llibre on les cèl·lules tenen tota la informació per dur a terme la seva funció. Les lesions que rep l'ADN serien similars a un llibre ple de pintades i amb fulles arrabassades. Totes aquestes coses malmenen el llibre, fent que pugui esser difícil entendre'l o inclús que alguna cosa s'entengui de forma errònia. Per sort, hi ha llibreters que poden tornar a cosir les pàgines i esborrar tot allò que desllueixi el llibre.
Les nostres cèl·lules fan el mateix, són capaces de corregir les lesions que reben de forma constant amb més o menys traça. En funció de la lesió en concret s'activaran uns o altres mecanismes per arreglar-la, com en el cas del llibre. No s'ha de fer el mateix si algú ha dibuixat als marges que si se'ns ha caigut el café a sobre.
Els tres guardonats van participar en això, en elucidar els distints mecanismes que interaccionen amb cadascuna de les lesions. Aquests descobriments han contribuït a l'estudi de malalties rares com el Xenoderma pigmentosum, on la falta de mecanismes de reparació provoca anomalies en la pigmentació; o distintes síndromes relacionats amb el càncer, com la síndrome de Lynch.
Per tant, uns descobriments prou importants tant en la denominada recerca bàsica com en la recerca clínica, on la finalitat no és el coneixement sinó ajudar al pacient.
Però bé, passant del premi en si, anem a la polèmica. Que ha passat en la comunitat química? Com és que han posat el crit al cel? Alguns argumenten que la biologia ha envaït un terreny que no li pertoca en aquests premis. I el cert és que tenen raó. Entre el 1905 i l'actualitat s'han repartit 108 premis Nobel, 67 dels quals han parat a la química més tradicional, mentre que 41 han estat per descobriments relacionats amb la bioquímica i la biologia molecular. Alguns reclamen que la química mare hauria de tenir més protagonisme dins aquests premis, es senten marginats dins la seva pròpia àrea i exigeixen que es faci un premi apart. Sabeu què, millor anem més a poc a poc.
Els premis Nobel sorgeixen com una iniciativa per tal de guardonar l'excel·lència en 6 àrees distintes: L'economia, la medicina, la literatura, la química i la física; a les quals s'ha de sumar el Nobel de la Pau. Des de la seva implantació el 1901 mai hi ha hagut cap canvi de categoria. Les matemàtiques són unes de les grans oblidades, al igual que l'arquitectura o les arts dramàtique. Els matemàtics enlloc de rebre un Nobel, reben la medalla Fields, que s'entrega cada 4 anys.
La Bioquímica neix com la germana poc agraciada de la química orgànica, aquella que es dedica simplement a descriure. Però amb el pas del temps el coneixement ens revela que la cèl·lula és en realitat una fàbrica, una entitat on les reaccions més essencials donen lloc a la vida. Així, la germana lletja poc a poc va creixient, guanyant terreny a la química de sempre. Finalment es transforma, com ho fa la ventafocs amb l'ajut de la fada padrina, i esdevé una entitat pròpia, la Bioquímica i la Biologia Molecular, on rau l'estudi més elemental de la vida.
I entendre la vida implica entendre la malaltia, per la qual cosa l'impacte d'aquestes recerques pot esser molt alt, desorbitat, produint cert recel entre l'ara germanastra d'una ciència en majúscules, dels quimics.
 |
| Químics en veure els guanyadors del Nobel d'enguany |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada