Els mecànics de l'ADN guanyen el Nobel. S'han d'enfadar els quimics?

Fa poques hores que s'ha sabut la nova trïada guardonada amb el premi Nobel. Es tracta de Tomas Lindahl, Paul L. Modrich i Aziz Sancar, per la seva contribució a l'estudi de la mecànica sobre la reparació de l'ADN. Però que vol dir això?

L'ADN, que es troba a totes les nostres cèl·lules, rep lesions de forma constant. La llum ultraviolada, els radicals lliures d'oxigen i anàlegs de bases poden produir canvis en la seqüència d'aquesta macromolècula. L'ADN l'hem d'entendre com un manual, un llibre on les cèl·lules tenen tota la informació per dur a terme la seva funció. Les lesions que rep l'ADN serien similars a un llibre ple de pintades i amb fulles arrabassades. Totes aquestes coses malmenen el llibre, fent que pugui esser difícil entendre'l o inclús que alguna cosa s'entengui de forma errònia. Per sort, hi ha llibreters que poden tornar a cosir les pàgines i esborrar tot allò que desllueixi el llibre. 

Les nostres cèl·lules fan el mateix, són capaces de corregir les lesions que reben de forma constant amb més o menys traça. En funció de la lesió en concret s'activaran uns o altres mecanismes per arreglar-la, com en el cas del llibre. No s'ha de fer el mateix si algú ha dibuixat als marges que si se'ns ha caigut el café a sobre. 

Els tres guardonats van participar en això, en elucidar els distints mecanismes que interaccionen amb cadascuna de les lesions. Aquests descobriments han contribuït a l'estudi de malalties rares com el Xenoderma pigmentosum, on la falta de mecanismes de reparació provoca anomalies en la pigmentació; o distintes síndromes relacionats amb el càncer, com la síndrome de Lynch.

Per tant, uns descobriments prou importants tant en la denominada recerca bàsica com en la recerca clínica, on la finalitat no és el coneixement sinó ajudar al pacient.

Però bé, passant del premi en si, anem a la polèmica. Que ha passat en la comunitat química? Com és que han posat el crit al cel? Alguns argumenten que la biologia ha envaït un terreny que no li pertoca en aquests premis. I el cert és que tenen raó. Entre el 1905 i l'actualitat s'han repartit 108 premis Nobel, 67 dels quals han parat a la química més tradicional, mentre que 41 han estat per descobriments relacionats amb la bioquímica i la biologia molecular. Alguns reclamen que la química mare hauria de tenir més protagonisme dins aquests premis, es senten marginats dins la seva pròpia àrea i exigeixen que es faci un premi apart. Sabeu què, millor anem més a poc a poc.

Els premis Nobel sorgeixen com una iniciativa per tal de guardonar l'excel·lència en 6 àrees distintes: L'economia, la medicina, la literatura, la química i la física; a les quals s'ha de sumar el Nobel de la Pau. Des de la seva implantació el 1901 mai hi ha hagut cap canvi de categoria. Les matemàtiques són unes de les grans oblidades, al igual que l'arquitectura o les arts dramàtique. Els matemàtics enlloc de rebre un Nobel, reben la medalla Fields, que s'entrega cada 4 anys. 

La Bioquímica neix com la germana poc agraciada de la química orgànica, aquella que es dedica simplement a descriure. Però amb el pas del temps el coneixement ens revela que la cèl·lula és en realitat una fàbrica, una entitat on les reaccions més essencials donen lloc a la vida. Així, la germana lletja poc a poc va creixient, guanyant terreny a la química de sempre. Finalment es transforma, com ho fa la ventafocs amb l'ajut de la fada padrina, i esdevé una entitat pròpia, la Bioquímica i la Biologia Molecular, on rau l'estudi més elemental de la vida. 

I entendre la vida implica entendre la malaltia, per la qual cosa l'impacte d'aquestes recerques pot esser molt alt, desorbitat, produint cert recel entre l'ara germanastra d'una ciència en majúscules, dels quimics. 

Químics en veure els guanyadors del Nobel d'enguany

El post que mai llegiràs, Oliver

Tots tenim els nostres ídols, persones que sovint la premsa exalta, que destaquen en el dia a dia. Persones que per alguna raó són especials. Per a molts són esportistes, models o famosos, però els rarets trobam en els divulgadors quelcom que ens atreu.

Quan es parla de divulgadors científics es parla de dos grans homes, de Carl Sagan i d'Isaac Asimov. Els més patriotes i els científics de bota (al contrari de jo, que sóc científic de bata) inclouran al Félix Rodríguez de la Fuente. Però el cert és que fa anys que jo en segueixo un altre.

Era l'any 2009, l'any que el Barça de Guardiola guanyava el triplet, quan el meu professor de filosofia, en Sion, ens va recomanar un llibre el títol del qual no deixava ningú indiferent: "El hombre que confundió a su mujer con un sombrero". Així fou com et vaig conéixer Oliver, Oliver Wolf Sacks. Aquell llibre teu em captivà. Em va mostrar com de perfecte és el nostre cervell, tots els desajustos que poden ocórrer i el poc freqüent que són. Em parlaves d'aquell pintor que veia en blanc i negre, de la dona que no sentia el seu propi cos o de l'exmilitar que cada alba creia que encara esteia a la guerra. 

Ara mateix no record com fou que va caure a les meves mans una segona obra teva. "El tio Tungsteno: memorias de un químico precoz". No sé si ella me'l va regalar a mí o jo a ella, però aquest llibre- i la W- sempre estaran íntimament relacionats amb na Dolors.

 Els qui em coneixeu entendreu perquè el meu pseudònim en molts llocs és peretungstè. Aquest llibre em va fer percebre la matèria com quelcom viu i molt romàntic. Em vas fer interessar-me, que dic interessar-me, estimar la química! Com hi havia tanta història i tanta bellesa en la taula de Mendeleiev? Com la mitologia grega s'hi trobava representada? I com no, com els germans Eluyar descobriren quasi alhora un mineral que, purificat, esdevenia un metall de densitat tal que ni en mercuri podia surar. 

Ara mateix a la meva habitació. La bata de la universitat amb una taula periòdica
a la dreta. Darrere la bata s'intueixen uns llibres, un de rosa i un de taronja, tots
dos són teus, Oliver. A l'esquerra de la bata un resum il·lustrat delsm meus anys
a la UIB, amb un curiós final, la W del teu (del nostre) element.

Tenc dos llibres pendents a l'escriptori, "Un antropólogo en Marte" y "Despertares", amb el que esper no plorar tant com amb la pel·lícula homònima de'n de Niro i en Williams.

De tant en tant, sobretot durant els anys de carrera, buscava al teu web per assabentar-me de si feies cap xerrada per Espanya, fantassejava amb la idea d'estar assegut entre l'audiència escoltante. Seria una mica com L'home que dobla en Bruce Willis, que et coneix tant i que per tu sóc un desconegut.

Estic content que en el teu epitafi virtual, en la teva despedida de la gent que tant t'estima destaquis les parts bones de la vida. No deixes de ser metge i el teu dia a dia passa per contactar amb als qui els manca la salut. Has tengut sort, quan eres nin, de no sortir malparat de la guerra. Has viscut fent el que més t'agrada, aprendre sobre aquell kilogram i mig contingut al nostre crani que denominam cervell. Has viscut envoltat de la teva familia, has viatjat, has escrit i has inspirat a persones com jo a estimar el dia a dia, a estimar la vida. 

Aquesta entrada és un agraïment que mai veuràs, una despedida i un reconeixement. Tal vegada, en el cas que existeixi un més enllà, em podràs signar els llibres teus que tenc.

Gaudeix dels darrers dies aquí Oliver. Gràcies per tot 

"Tot acte de percepció, és en certa mesura un acte de creació, i 

cada acte de la memòria és en certa mesura un acte de la imaginació"

"En l'examen de la malaltia, guanyem la saviesa sobre l'anatomia i la fisiologia i la biologia. En l'examen de la persona amb la malaltia, guanyem la saviesa de la vida "

"La música és part del que significa ser humà"

Un poal... d'informació

Durant aquestes darreres setmanes les nostres xarxes socials s’han omplert de vídeos de famosos (i no tant famosos) acceptant l’#icebucketchallenge, una campanya que ha permès treure a la llum una de les 6000 malalties categoritzades com a rares, l’ELA. 

ELA són les inicials d’Esclerosi Lateral Amiotròfica. Es tracta d’una malaltia on es produeix la mort selectiva d’un sèrie de neurones. El cas més conegut d’aquesta malaltia és el professor Stephen Hawking. Aquesta malaltia afecta a una de cada cent mil persones, per la qual cosa a les Illes hi ha una desena 10 casos.

Aquest trastorn neurodegeneratiu, en primera instància, es manifesta en forma de certa debilitat muscular, a poc a poc és més difícil fer activitats senzilles com córrer o agafar objectes amb les mans i la parla comença a esser dificultosa. Amb el temps, com passa amb altres malalties neurodegeneratives, dels pacients no són capaços de caminar o fer servir les seves mans i braços, i perden la capacitat de parlar. Arriba un punt on els pacients no són capaços d’esser alimentats per via oral degut a la probabilitat d’asfixia, inclús necessiten respiració assistida. Estam parlant de que una persona pot passar de vida normal a una dependència completa en menys d’una dècada.

Les causes desencadenants d’aquesta malaltia són força complexes i no estan esclarides. Resulta evident que existeix un fort caràcter genètic, que dóna lloc a la variant de l’ELA de tipus familiar. Tot i això, les mutacions en els gens relacionats amb la patologia de l’ELA, com en la SOD, són incapaços d’explicar l’inici i la progressió de la malatia. També s’ha indexat que el mal plegament de la SOD podria tenir un comportament priònic, capaç d’induir al mal plegament a proteïnes veïnes, produint un efecte en cadena.

A dia d’avui no existeix cap tractament capaç de curar aquesta malaltia, es centren en pal·liar els efectes i procurar de ralentitzar el procés.

Precisament és per això que cal la col·laboració de la societat. El paper de la campanya esmentada ha fet que aquesta malaltia es conegui (tot i que molts no sàpiguen què és), però calen diners per seguir estudiant i avançant, tant en aquesta com en altres malalties. I què en pot fer la gent del carrer com nosaltres? Molt senzill:

• Donar: Està molt bé aquesta rebuda massiva a l'aigua freda, però això s'ha de materialitzar, tan senzill con que tots facem una petita donació, per poc que sigui. Per si algú no sap on donar, jo ho he fet a http://www.eventosadela.com/

• Exigir: Vivim en un país on els pals se'ls endú el sector públic, a la sanitat, a l'educació i com no, a la recerca. La societat s'hauria de mobilitzar, tant el dia de les urnes com la resta dels dies i evitar que això segueixi així. Recordau que és la recerca que ens condueix cap al futur, cap una vida millor.  

Llegeix, aprèn, divulga i comparteix

          Pere Llinàs