17O - Jornada Europea de Suport a la Recerca

Avui es compleixen vuitanta anys de la mort d'un dels majors científics que ha donat Espanya, Santiago Ramon y Cajal. 

Aquest home es va dedicar a investigar les connexions entre les cèl·lules del cervell, aconseguit extrapolar la teoria cel·lular que Schleiden i Schwann anys enrere. 

Ell es volia ser pintor, però a casa seva l'obligaren a estudiar medicina. Ell va dedicar-se a observar i dibuixar la bellesa de la natura en una de les seves màximes expressions, les neurones. Amb aquelles formes tan característiques i que, com a floquets de neu, no n'hi ha dues iguals. Ell les va definir com les papallones de l'ànima.

Aquest home segurament renegaria del país on vivim actualment, entre d'altres coses per la pobre imatge que donam a la seva persona amb les beques que porten el seu nom.

Les beques postdoctorals Ramon y Cajal pretenien recuperar aquell talent que havia emigrat, revertir la famosa fuga de cervells, que no és tan divertida com en Mario casas ens fa pensar.

Intent d'atreure a públic juvenil en edat "puber" al blog

Enguany ja fa set anys que vam començar amb aquesta crisi. Una crisi que no tan sols ha deixat gent al carrer, augmentant l'atur i la pobresa (energètica, alimentària,...); sinó que també ens ha servit per conèixer les prioritats que tenen els nostres polítics sobre la investigació. 

Tal i com recull el manifest per la Jornada Europea de Suport a la Recerca (adjuntada més a sota), enguany, tot i la pujada del PIB, s'observen minces reduccions en la inversió en Recerca i en Educació (minces perquè no pot baixar cada any a la meitat), mentre que el pressupost militar segueix pujant:

Serem un país d'incultes i inútils, però ojo, ben protegits!

El primer document és d'obligada lectura, el segon és per si voleu veure com s'ha avançat en un any:

 Comunicat Jornades Europees de Suport a la Recerca

Despedida de una científca que hace las maletas

La medicina del futur ja no comença aquí

"La medicina del futur comença aquí" assenyala el video de l'IRB. Sí, és gràcies a la recerca que vencem a més del 50% dels càncers quan fa vint anys tan sols un de cada tres pacients sobrevivia. I sí, serà gràcies a la recerca que les malalties oblidades deixaran de causar matances al tercer món. 

El problema és ben senzill. No ens interessa la investigació. La gent no es mira la part de recerca als programes electorals (això sí apareix). Els polítics es queden només amb les paraules sobre l'I+D que es podrien ficar per qualsevol de les seves cavitats. 

La qüestió és que aquesta indiferència per part de la població no afecta a institucions, afecta a persones amb nom i llinatges. Persones que han donat desinteressadament tantes i tantes hores de la seva joventut a la ciència, a procurar entendre i millorar, a prevenir i curar, en definitiva, a progressar.

Aquestes persones, ja treballin a grans centres o petites universitats estan deixant de renovar els seus contractes. Molts es quedarien a Espanya amb condicions precàries, però és que ni tan sols poden!

Algú entén que una persona amb deu anys de formació (carrera i tesi) i vuit d'experiència (tesi i postdoc) no trobi feina en tot un país? Algú pot entendre doncs que, lluny d'esser un cas concret, això sigui el pa de cada dia de desenes de científics? Algú pot entendre que la UIB perdi la millor postdoc amb la que s'hi pot estar? Algú pot entendre que na Clara, de nou, hagi de fer les maletes i partir?

La setmana passada un gran científic va dir que havia recuperat l'esperança en veure tanta de gent al seu congrés, però la veritat és que no sé fins quan hi haurà esperança. Tres persones en el darrer més m'han dit que s'han plantejat deixar la ciència, que pleguen. 

Seria normal que amb la seva edat en Cristiano Ronaldo parlés de retirar-se? Seria normal que un directiu partís deixant la seva empresa? Doncs com pot esser que passi sempre!

Les institucions emblemàtiques cauen, la gent plega i el govern malven el potencial humà que tant ha costat format.

Realment l'Ebola no és amb l'única cosa que ens trobem al tercer món

Bona nit