El CIB 2015!

Avui fa just una setmana que vaig arribar a Barcelona després del CIB a València. 

Un any més. Un any més s'ha aconseguit complir amb les expectatives dels assistents. 

Un any més ha destacat l'enorme qualitat dels ponents, la diversitat de les activitats, i la gran coordinació entre els organitzadors, els professors i tècnics que realitzaven els tallers.

Després de recollir les acreditacions, els assistents vam entrar a l'aula Magna, preparats per al començament del congrés. El discurs inaugural dut a terme pel president, Guillem Policarpo, va ser una declaració d'intencions de tota una generació. Volem que Espanya sigui un país productor de coneixement, que el buit que va deixar el maó s'ompli amb un parell de pipetes i matrassos.

Guillem va deixar clara la importància d'informar i de divulgar el que fem, de baixar de la nostra torre d'ivori. I és que la millor manera de combatre aquella gent que profetitza que olorar una llimona és la cura del càncer és precisament explicar el que és el càncer.

L'aula abarrotada rebre Ángela Nieto, Investigadora principal a l'Institut de Neurociències d'Alacant, que ens va presentar un resum de la seva carrera. Ángela Nieto estudia des de fa anys el procés a través del qual les cèl·lules són capaces de deixar un teixit i migrar cap a un altre, anomenat la transició epiteli mesenquimal (EMT). Aquest procés és necessari durant el nostre desenvolupament, i també es dóna quan cal curar una ferida. Però aquest procés també és clau en el càncer: Les cèl·lules poden migrar a altres zones i generar un nou tumor. Per això, l'EMT es tracta d'un procés l'estudi és molt important.

A les taules rodones experts vinguts de tota la península ens van donar el seu punt de vista sobre els avenços en biomedicina, on els ponents van explicar el que s'investiga avui i que curarà demà. Van aparèixer virus terapèutics, nanopartícules i la teràpia gènica. Tot ciència ficció de moment, com ho va ser al seu dia la vacuna o els antibiòtics. També hi va haver temps per a vacunes i per fàrmacs associats a la polèmica, sí, al CIB també es va parlar del tractament de l'hepatitis C.

Si voleu saber-ne més sobre la Hepatitis C i la polèmica de les darreres setmanes, no us oblideu de visitar aquest post!

Ciencia2U - Hepatitis C

El CIB és la seva gent, i per això va haver fins a quatre sessions de pòsters i de comunicacions orals en què gent vinguda de dins o de fora de València explicava en què estava treballant, i s'enfrontava a les preguntes sobre estadística.

L'humor és inherent a la nostra manera de ser, i encara que en altres països sembli impossible, la ciència pot produir rialles entre els oients. Ens ho van demostrar.... tres membres de The Big Van Theory.

El colofó ​​final el va posar el Dr, Ramon Brugada, cardiòleg de Girona, en una conferència de múltiples vessants. Va començar explicant què és la mort sobtada, quins són els factors genètics que poden augmentar el seu risc i què fer quan un pacient presenta aquests factors. També ens va explicar la implantació de desfibril·ladors semiautomàtics que es va dur a terme a la província de Girona, com altres províncies i ciutats, com Barcelona, ​​comencen a instaurar després dels bons resultats.

I això va ser el CIB2015. Voldria agrair als organitzadors un cop més per la seva tasca, tant per la seva tracte tan professional com humà cap als oients. Gràcies a tots!

Gràcies per mantenir-nos a tope!

Gràcies per tot, organitzadors!

Universitat a l'antiga, alternatives d'avui

El meu sentiment cap als estudis universitaris ha tengut molts altibaixos des que hi vaig entrar el 2010. En un principi em trobava il·lusionat, passava a ser universitari, on coneixeria a la gent compromesa, amb esperit de superació i ganes d'aprendre i de canviar les coses. 

Aquesta gent tot i ser-hi, no abunda a les dues universitats on he estat. Cadascú va a la seva, i és poc comú que la gent es plantegi les coses, vagi més enllà. Sovint em sembla que estam massa acostumats a anar a classe, que ens amollin el rollo i partir. 

Però no tot és culpa dels alumnes. La idiosincràcia universitària tan sols valora la qualitat en la recerca del professorat, deixant de banda la formació i per descomptat la divulgació. Això fa que l'esforç sigui nul o gairebé inapreciable pels estudiants.

I és que a tots els que hem fet bioquímica ens han explicat com funciona l'operó lac unes 6 vegades i ens han explicat a dues assignatures a l'hora què és una mitocòndria (sovint de forma diferent degut a anacronismes i faltes de revisió bibliogràfica del professorat). Per altra banda, no hi ha temps per estudiar el metabolisme dels aminoàcids o el de les purines, perquè és "molt dificil", segons els doctors.

Fa devers un any que vaig caure en un bucle de falta de motivació per les classes. Els professors no fan cas del feed-back fet amb l'alumnat, no miren els continguts d'assignatures prèvies i en casos estrambòtics ni tan sols miren el nom d'aquestes.

Davant una falta d'assistència a les seves classes els professors responen de dues formes antagòniques:

• Millora: Alguns professors (lamentablement la minoria), en vista d'aquesta desbandada decideixen fer les classes més dinàmiques, fent que l'alumne es plantegi coses, traient-lo del confortable silenci, fent que sigui crític, que jutgi, que comenti,... que aprengui. 

• Obligació: La resta es prenen la falta d'assistència com una cosa personal. Aquests actuen disminuint la qualitat de les seves presentacions, eliminant paraules o diapositives clau per entendre el contingut i recorrent a metodologies que rocen la legalitat del pla Bolonya, com passar llista i fer exàmens sorpreses.

La primera d'aquestes opcions fa que l'alumne faci el possible per assistir a classe, mentre que la segona opció tan sols aconsegueix tenir una massa considerable de gent enganxada al telèfon o a l'ordinador. Sembla esser, però, que el professor prefereix una classe plena de titelles inanimades que no pas un grup reduït de gent interessada.

Davant aquesta situació, un es planteja què pot fer, com pot seguir aprenent. Steve Jobs va durar pocs mesos a la universitat i va seguir formant-se, de manera autodidacta i assistint als cursos que l'interessaven. Si això fou possible el segle passat, com no ho ha d'esser el 2014?

Gràcies als Steve (no voldria fer un lleig al cofundador d'Apple, el senyor Wozniak), i a molts altres informàtics avui en dia tenim a l'abast una sèrie de recursos que poden servir per complementar la nostra formació, per fer que aquells temes que ens fluixegen puguin sortir enfortits. Allò que ens interessi, al nostre abast, i generalment de franc. 

Alguns d'aquests recursos són:

Weminars (De web i seminars): Presentacions on-line, es donen a través de distintes pàgines de les pròpies revistes científiques.

MOOCS (Massive Open Online Courses): Cursos amb classes on-line, sessions de dubtes   i entregues. Algunes de les pàgines més importants són:

• Coursera: Una de les pàgines més completes. Cursos en moltes matèries i llengües. També tenen especialitzacions, un conjunt de cursos que en el seu conjunt donen lloc a un bloc temàtic. 

• Miríada X: Pàgina de les universitats de parla espanyola, molt similar a Coursera.

• UCAT X: Pàgina de les universitats catalanes, semblant a les anteriors. Acaba de néixer, però s'espera que creixi força en els propers anys.

• edX: Com Coursera, una de les més completes i amb més rellevància internacional.

• MIT-OCW: Pàgina amb MOOCs propis de l'Institut tecnològic de Massachussets.

• Stanford online: Pàgina amb MOOCs propis de la universitat de Stanford.

Una altra molt bona opció és assistir a congressos, però d'això, i d'un congrés en concret, en parlaré la setmana vinent. 

Bona nit