El post que mai llegiràs, Oliver

Tots tenim els nostres ídols, persones que sovint la premsa exalta, que destaquen en el dia a dia. Persones que per alguna raó són especials. Per a molts són esportistes, models o famosos, però els rarets trobam en els divulgadors quelcom que ens atreu.

Quan es parla de divulgadors científics es parla de dos grans homes, de Carl Sagan i d'Isaac Asimov. Els més patriotes i els científics de bota (al contrari de jo, que sóc científic de bata) inclouran al Félix Rodríguez de la Fuente. Però el cert és que fa anys que jo en segueixo un altre.

Era l'any 2009, l'any que el Barça de Guardiola guanyava el triplet, quan el meu professor de filosofia, en Sion, ens va recomanar un llibre el títol del qual no deixava ningú indiferent: "El hombre que confundió a su mujer con un sombrero". Així fou com et vaig conéixer Oliver, Oliver Wolf Sacks. Aquell llibre teu em captivà. Em va mostrar com de perfecte és el nostre cervell, tots els desajustos que poden ocórrer i el poc freqüent que són. Em parlaves d'aquell pintor que veia en blanc i negre, de la dona que no sentia el seu propi cos o de l'exmilitar que cada alba creia que encara esteia a la guerra. 

Ara mateix no record com fou que va caure a les meves mans una segona obra teva. "El tio Tungsteno: memorias de un químico precoz". No sé si ella me'l va regalar a mí o jo a ella, però aquest llibre- i la W- sempre estaran íntimament relacionats amb na Dolors.

 Els qui em coneixeu entendreu perquè el meu pseudònim en molts llocs és peretungstè. Aquest llibre em va fer percebre la matèria com quelcom viu i molt romàntic. Em vas fer interessar-me, que dic interessar-me, estimar la química! Com hi havia tanta història i tanta bellesa en la taula de Mendeleiev? Com la mitologia grega s'hi trobava representada? I com no, com els germans Eluyar descobriren quasi alhora un mineral que, purificat, esdevenia un metall de densitat tal que ni en mercuri podia surar. 

Ara mateix a la meva habitació. La bata de la universitat amb una taula periòdica
a la dreta. Darrere la bata s'intueixen uns llibres, un de rosa i un de taronja, tots
dos són teus, Oliver. A l'esquerra de la bata un resum il·lustrat delsm meus anys
a la UIB, amb un curiós final, la W del teu (del nostre) element.

Tenc dos llibres pendents a l'escriptori, "Un antropólogo en Marte" y "Despertares", amb el que esper no plorar tant com amb la pel·lícula homònima de'n de Niro i en Williams.

De tant en tant, sobretot durant els anys de carrera, buscava al teu web per assabentar-me de si feies cap xerrada per Espanya, fantassejava amb la idea d'estar assegut entre l'audiència escoltante. Seria una mica com L'home que dobla en Bruce Willis, que et coneix tant i que per tu sóc un desconegut.

Estic content que en el teu epitafi virtual, en la teva despedida de la gent que tant t'estima destaquis les parts bones de la vida. No deixes de ser metge i el teu dia a dia passa per contactar amb als qui els manca la salut. Has tengut sort, quan eres nin, de no sortir malparat de la guerra. Has viscut fent el que més t'agrada, aprendre sobre aquell kilogram i mig contingut al nostre crani que denominam cervell. Has viscut envoltat de la teva familia, has viatjat, has escrit i has inspirat a persones com jo a estimar el dia a dia, a estimar la vida. 

Aquesta entrada és un agraïment que mai veuràs, una despedida i un reconeixement. Tal vegada, en el cas que existeixi un més enllà, em podràs signar els llibres teus que tenc.

Gaudeix dels darrers dies aquí Oliver. Gràcies per tot 

"Tot acte de percepció, és en certa mesura un acte de creació, i 

cada acte de la memòria és en certa mesura un acte de la imaginació"

"En l'examen de la malaltia, guanyem la saviesa sobre l'anatomia i la fisiologia i la biologia. En l'examen de la persona amb la malaltia, guanyem la saviesa de la vida "

"La música és part del que significa ser humà"