Epigenètica - o perquè l'ull és l'ull i el pàncrees el pàncrees -

Aquesta primera entrada de l’apartat “ABC en ciència” va dedicada als meus familiars, que possiblement no coneixen massa bé què és el que duc fent a Barcelona des de fa quasi un mes.

Gràcies a l’AECC he pogut entrar al Programa d’Epigenètica i Biologia del càncer, situat a l'Idibell, al grup dirigit per en Manel Esteller. Però, què és l’epigenètica?

La paraula epigenètica prové del grec i significa més enllà de la genètica, i genètica al seu torn es refereix gènesi, a l’origen.

I és que l’origen de tota forma de vida, des les bactèries que ens provoquen úlceres fins als dinosaures que poblaven la terra primitiva, es troba en el seu ADN. L’ADN, a través d’un codi de 4 lletres, conté la informació de tot un organisme. Cada espècie té la seva pròpia informació, que la fa distinta a la resta.

Al nostre cos hi ha 10¹³ cèl·lules humanes (apart hi ha unes 10¹⁴ cèl·lules bacterianes inquilines), totes amb un mateix ADN. Totes contenen una mateixa informació i un mateix codi. Aleshores, com és possible que tenguem neurones, fibroblasts i glòbuls vermells? Com és que amb una mateixa informació som capaços de crear ulls, pulmons, ronyons; òrgans amb estructures diferents, composts per distints tipus cel·lulars capaços de dur a terme complexíssimes funcions?

Estimats lectors podeu esperar una part d’aquest “com és possible” es respon amb l’epigenètica: L’epigenètica consisteix en una sèrie de “marques moleculars” situades sobre l’ADN o sobre les proteïnes  que interaccionen amb aquest, i que permeten que cada cèl·lula es diferenciï en el tipus que li pertoca i que es comporti com a tal. L’epigenètica permet que les cèl·lules del pàncrees generin insulina,  que els intestins captin nutrients i que les neurones transmetin un impuls nerviós.

I així com l’epigenètica té un paper clau en la fisiologia de les nostres cèl·lules, també tenen un paper clau en la patologia.

Nombrosos canvis en el patró d’aquestes marques poden esdevenir canvis en el comportament d’una cèl·lula produint malalties, com per exemple el càncer.

És precisament en aquest punt (papà i mamà) en el que estic ara, en intentar esbrinar com afecta el silenciament d’un gen per marques de metilació a la seva capacitat d’adaptació. Aquest estudi l’està realitzant na Paula López Serra sobre Sarcomes.

  

Recordau que l’epigenètica és l’ortografia, la gramàtica i la puntuació del llenguatge de la vida.