Avui es compleixen vuitanta anys de la mort d'un dels majors científics que ha donat Espanya, Santiago Ramon y Cajal.
Aquest home es va dedicar a investigar les connexions entre les cèl·lules del cervell, aconseguit extrapolar la teoria cel·lular que Schleiden i Schwann anys enrere.
Ell es volia ser pintor, però a casa seva l'obligaren a estudiar medicina. Ell va dedicar-se a observar i dibuixar la bellesa de la natura en una de les seves màximes expressions, les neurones. Amb aquelles formes tan característiques i que, com a floquets de neu, no n'hi ha dues iguals. Ell les va definir com les papallones de l'ànima.
Les beques postdoctorals Ramon y Cajal pretenien recuperar aquell talent que havia emigrat, revertir la famosa fuga de cervells, que no és tan divertida com en Mario casas ens fa pensar.
 |
| Intent d'atreure a públic juvenil en edat "puber" al blog |
Enguany ja fa set anys que vam començar amb aquesta crisi. Una crisi que no tan sols ha deixat gent al carrer, augmentant l'atur i la pobresa (energètica, alimentària,...); sinó que també ens ha servit per conèixer les prioritats que tenen els nostres polítics sobre la investigació.
Tal i com recull el manifest per la Jornada Europea de Suport a la Recerca (adjuntada més a sota), enguany, tot i la pujada del PIB, s'observen minces reduccions en la inversió en Recerca i en Educació (minces perquè no pot baixar cada any a la meitat), mentre que el pressupost militar segueix pujant:
Serem un país d'incultes i inútils, però ojo, ben protegits!
El primer document és d'obligada lectura, el segon és per si voleu veure com s'ha avançat en un any:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada