Universitat a l'antiga, alternatives d'avui

El meu sentiment cap als estudis universitaris ha tengut molts altibaixos des que hi vaig entrar el 2010. En un principi em trobava il·lusionat, passava a ser universitari, on coneixeria a la gent compromesa, amb esperit de superació i ganes d'aprendre i de canviar les coses. 

Aquesta gent tot i ser-hi, no abunda a les dues universitats on he estat. Cadascú va a la seva, i és poc comú que la gent es plantegi les coses, vagi més enllà. Sovint em sembla que estam massa acostumats a anar a classe, que ens amollin el rollo i partir. 

Però no tot és culpa dels alumnes. La idiosincràcia universitària tan sols valora la qualitat en la recerca del professorat, deixant de banda la formació i per descomptat la divulgació. Això fa que l'esforç sigui nul o gairebé inapreciable pels estudiants.

I és que a tots els que hem fet bioquímica ens han explicat com funciona l'operó lac unes 6 vegades i ens han explicat a dues assignatures a l'hora què és una mitocòndria (sovint de forma diferent degut a anacronismes i faltes de revisió bibliogràfica del professorat). Per altra banda, no hi ha temps per estudiar el metabolisme dels aminoàcids o el de les purines, perquè és "molt dificil", segons els doctors.

Fa devers un any que vaig caure en un bucle de falta de motivació per les classes. Els professors no fan cas del feed-back fet amb l'alumnat, no miren els continguts d'assignatures prèvies i en casos estrambòtics ni tan sols miren el nom d'aquestes.

Davant una falta d'assistència a les seves classes els professors responen de dues formes antagòniques:

• Millora: Alguns professors (lamentablement la minoria), en vista d'aquesta desbandada decideixen fer les classes més dinàmiques, fent que l'alumne es plantegi coses, traient-lo del confortable silenci, fent que sigui crític, que jutgi, que comenti,... que aprengui. 

• Obligació: La resta es prenen la falta d'assistència com una cosa personal. Aquests actuen disminuint la qualitat de les seves presentacions, eliminant paraules o diapositives clau per entendre el contingut i recorrent a metodologies que rocen la legalitat del pla Bolonya, com passar llista i fer exàmens sorpreses.

La primera d'aquestes opcions fa que l'alumne faci el possible per assistir a classe, mentre que la segona opció tan sols aconsegueix tenir una massa considerable de gent enganxada al telèfon o a l'ordinador. Sembla esser, però, que el professor prefereix una classe plena de titelles inanimades que no pas un grup reduït de gent interessada.

Davant aquesta situació, un es planteja què pot fer, com pot seguir aprenent. Steve Jobs va durar pocs mesos a la universitat i va seguir formant-se, de manera autodidacta i assistint als cursos que l'interessaven. Si això fou possible el segle passat, com no ho ha d'esser el 2014?

Gràcies als Steve (no voldria fer un lleig al cofundador d'Apple, el senyor Wozniak), i a molts altres informàtics avui en dia tenim a l'abast una sèrie de recursos que poden servir per complementar la nostra formació, per fer que aquells temes que ens fluixegen puguin sortir enfortits. Allò que ens interessi, al nostre abast, i generalment de franc. 

Alguns d'aquests recursos són:

Weminars (De web i seminars): Presentacions on-line, es donen a través de distintes pàgines de les pròpies revistes científiques.

MOOCS (Massive Open Online Courses): Cursos amb classes on-line, sessions de dubtes   i entregues. Algunes de les pàgines més importants són:

• Coursera: Una de les pàgines més completes. Cursos en moltes matèries i llengües. També tenen especialitzacions, un conjunt de cursos que en el seu conjunt donen lloc a un bloc temàtic. 

• Miríada X: Pàgina de les universitats de parla espanyola, molt similar a Coursera.

• UCAT X: Pàgina de les universitats catalanes, semblant a les anteriors. Acaba de néixer, però s'espera que creixi força en els propers anys.

• edX: Com Coursera, una de les més completes i amb més rellevància internacional.

• MIT-OCW: Pàgina amb MOOCs propis de l'Institut tecnològic de Massachussets.

• Stanford online: Pàgina amb MOOCs propis de la universitat de Stanford.

Una altra molt bona opció és assistir a congressos, però d'això, i d'un congrés en concret, en parlaré la setmana vinent. 

Bona nit